La finalitat d’aquesta entrevista amb la psicòloga i professora especialista en alumnes amb NEE és la de poder oferir recursos i eines als mestres d’Educació Física d’escoles ordinàries per quan es trobin amb algun cas de NEE. També resoldrem algunes qüestions que diferents docents s’han qüestionat al respecte. L’objectiu final d’aquesta entrevista és la de poder oferir, dins de l’àmbit de l’Educació Física, una educació inclusiva i profitosa.

Primer de tot, no sé si em sabries dir quines són les NEE més freqüents que els docents es troben a les aules ordinàries?

Sí. Pot haver-hi qualsevol alumne/a amb algun diagnòstic, per exemple de Síndrome de Down, Trastorns Obsessivocompulsius, TEA, Asperger… segons el diagnòstic s’ha de poder treballar amb tots aquests alumnes sabent el que tenen i adaptant tota la pedagogia perquè ells es puguin adaptar al ritme de l’aula sense excloure a ningú.

Aleshores, podem dir que segons el diagnòstic la pedagogia a utilitzar haurà de ser diferent d’un infant que a un altre? És a dir, hi ha unes maneres d’actuar diferenciades depenent de si un alumne té un TOC o un TEA, per exemple?

A veure, hem de conèixer quin diagnòstic té. A vegades, no hi ha diagnòstic, però sí que hem de partir de l’observació tan de forma individual com grupal per desenvolupar el currículum i, per això, com a mestra has d’adaptar el seu nivell de competències. Hi ha infants que, per exemple, l’esforç físic els hi pot comportar un risc, per tant, tu has de saber quins són els seus límits, perquè pot haver alguna emergència mèdica. O sigui que primer de tot, has de saber quins alumnes tens i veure què pots fer amb cadascun d’ells, buscar informació de forma interdisciplinària perquè et comuniquin com a mestre com pots abordar l’aprenentatge, sobretot en el cas de l’Educació Física, per saber què pots demanar-li a un i a l’altre sense excloure a ningú, però tenint en compte els límits de cada infant.

Amb els resultats que vaig obtenir a través de les enquestes que van realitzar alguns docents d’Educació Física, molts d’ells m’explicaven que alguns dels incidents crítics que han patit amb infants amb NEE a les seves classes, han estat conductuals, com agressions als altres companys o fins i tot als mateixos mestres.

Sí. Pot passar, et pots trobar amb un alumne que sempre pateixi les agressions i tu has de saber com abordar-ho. També hi ha alumnes que et poden desmuntar una classe, aleshores has de saber per què te l’estan desmuntant, si és perquè el que els estàs oferint no és prou enriquidor per a ells, o perquè volen cridar l’atenció, o perquè simplement no se senten a gust amb l’activitat i l’entorn.
A vegades, aquests infants se senten assetjats i ho mostren amb agressivitat i això passa perquè, potser, han sigut assetjats ells abans de petits.

Com creus que s’hauria d’actuar davant d’un cas de violència? Creus que s’ha d’actuar de la mateixa manera amb un diagnòstic o amb un altre? Com s’hauria de gestionar?

Bé, el tema és: primer la prevenció, que aquella persona no faci mal als altres i que no es faci mal a ella mateixa, és a dir, que pot ser tenir el suport necessari per poder gestionar el grup i poder-lo apartar davant d’aquella persona que presenta un brot. Aquests casos s’han de valorar si passen en ocasions puntuals o determinades, per tant, s’ha de portar un registre per esbrinar si aquestes actituds són freqüents, esporàdiques. Després, un cop tens el registre fet has de valorar les situacions en què aquests fets han passat, els antecedents i els conseqüents, és a dir, saber què passa abans de la conducta disruptiva i el que passa després i informar, informar a l’equip educatiu. Aleshores, s’ha d’avaluar i treballar en equip de manera interdisciplinària amb la finalitat d’encarrilar la conducta. Això s’ha de fer amb qualsevol tipus de diagnòstic, ja que cada persona reaccionarà segons el seu impuls de diferent manera.
També, és molt important el fet de conèixer als teus alumnes i anticipar-te a la conducta no desitjada, és a dir, quan veus que la cosa pot anar malament s’ha de poder actuar aïllant i informant, atès que moltes vegades es necessita l’ajuda d’altres companys/es. 

Dius que s’ha de conèixer els antecedents davant d’aquestes conductes disruptives o violentes, és a dir, saber el perquè passen. Les activitats que es fan a Educació Física, a vegades, tenen un component competitiu o d’exigència física. Creus que amb infants amb NEE, la competitivitat, o el fet de perdre, la tolerància a l’error o a l’esforç poden ser alguns dels antecedents davant una conducta disruptiva?

Podria ser, però primer s’ha d’observar el grup, veure com es cohesionen entre ells, saber quins són els elements que comporten que el grup no es cohesioni, en cas que així sigui, i sempre observar, valorar, registrar, informar, fer una avaluació i buscar estratègies.
La comunicació no verbal és molt important, ja que si tens algun alumne amb NEE i veus que està a punt d’explotar, per dir-ho d’alguna manera, a causa de l’exigència física que se li està demanant, per exemple, s’ha de buscar un moment per apropar-nos, reflexionar i que ens pugui verbalitzar, si pot, què és el que  li està passant. Sobretot, no actuar mai en semàfor vermell, és a dir, en un moment de brot o de tensió. Aleshores, sovint és millor deixar-ho refredar i dir-li que quan ell estigui preparat en parlem. Fins i tot, davant d’aquestes activitats, que per la naturalesa de l’assignatura, presenten un component competitiu o d’exigència física, el que podríem fer és parlar amb l’infant i preguntar-li com li agradaria fer X activitat, o si davant de X tipus d’activitats prefereix no participar… És a dir, deixar-lo escollir i ser el protagonista del que ell/a necessita. 

Aleshores, segons la teva opinió, davant d’un cas amb NEE, que per exemple, no toleri gens la competitivitat i el fet de perdre li provoqui una gran frustració, s’haurien d’adaptar totes les sessions per la resta del grup classe? 

El tema és que, un cop tu ja has registrat i avaluat, has de mirar cap a on tirar, perquè cada cas és individual. Hi haurà infants que et verbalitzaran, no quan estan en el moment de semàfor vermell, el fet que aquella activitat potser no la volen fer. Aleshores, el que s’ha de fer és buscar la manera per cohesionar el grup, per una banda, però a vegades buscar altres tipus de tasques o missions per aquells infants que no volen fer l’activitat: Ajudar al professor, per exemple. I negociar, arribar a acords, parlar amb l’infant i dir-li que aquella activitat si no la vol fer que no la faci, però que intenti fer la següent, per exemple. S’ha de tenir en compte, que sovint, quan un infant amb NEE t’està dient que no vol fer l’activitat, en realitat t’està dient que no pot, és a dir, que no li va bé a causa de les seves característiques i que, per tant, no és enriquidora, i el pitjor que podem fer és forçar a fer aquella activitat. El tema sempre està amb negociar, amb la finalitat que el grup pugui seguir amb el seu ritme d’aprenentatge i que l’infant amb NEE es pugui adaptar i incloure de manera gradual. També es pot parlar de manera oberta amb el grup classe i la persona implicada i acordar ítems dient: Escolteu, en “Manel” es frustra quan fem una activitat i perd, que podem fer entre tots perquè això no passi? Adaptem l’activitat d’alguna manera? Quina creieu que ha de ser l’actitud de la resta de la classe per evitar aquestes situacions?… S’ha de pactar i negociar, i perquè no, fer firmar un paper on tot el parlat quedi escrit. També poden haver-hi casos on l’alumne amb NEE se senti envaït fent les activitats amb gran grup i sigui millor adaptar-les en petits grups. S’ha de tenir en compte que això és una carrera de fons, fins a arribar a aquests acords es necessita temps, no s’aconsegueix el segon dia.

Alguns docents han comentat, que en alguna ocasió, han hagut d’utilitzar la força física per a fer una contenció davant d’un cas de violència. Aconsellaries aquesta pràctica davant d’un cas amb NEE? Un alumne amb TEA pot arribar a rebutjar el contacte físic, per exemple. Això no seria contraproduent?

Jo no estic d’acord amb les contencions físiques. Penso que si un infant es mostra violent hem d’intentar que no faci i que no es faci mal, però si la cosa va a més el que s’ha de fer és buscar suports perquè el grup ni la persona en qüestió es quedi desemparada. Aleshores, el que s’ha de fer és parlar amb l’equip directiu i que estiguin informats de les franges horàries i de les persones que en un moment donat poden presentar aquests tipus de conductes. 
Penso que una contenció física és una lluita i això en el món de l’educació s’ha d’evitar. 

Per finalitzar, si vols donar algun consell o eina…

Acordar, treballar en equip, observar, valorar, registrar, informar i prendre acords de manera interdisciplinària i individualitzada.