Actuacions davant d'una situació d'emergència - Clara Toscano Prat
La finalitat d’aquesta entrevista amb la Clara Toscano Prat, metgessa especialista en neurologia per l’hospital de Sant Pau de Barcelona, és la de poder proporcionar eines, recursos i maneres d’actuació pels docents d’Educació Primària davant d’una situació d’emergència. Està demostrat com aquestes situacions no desitjades acostumen a passar a les sessions d’Educació Física, a causa de la seva naturalesa dinàmica, estimulant on acostuma a haver-hi contacte.
Cal destacar l’estudi que dur a terme la fundació Mapfre (2014) en una investigació sobre els accidents en la població infantil espanyola: Es va verificar que el 57.2% dels accidents que es produïen fora de la llar, un 44.6% passaven a les escoles. Per tant, sembla lògic que els docents estiguin ben preparats i formats per saber com actuar davant una situació d’emergència.
En aquesta entrevista li hem preguntat a la Dra. Toscano la manera d’actuació davant d’aquells accidents més freqüents a les sessions d’Educació Física. També hem preguntat la manera d’actuació davant d’aquells incidents que, a priori, alguns docents han mencionat que no sabrien com actuar. Aquesta informació s’ha extret a través d’una enquesta enviada a diferents escoles amb anterioritat.
Com s’hauria d’actuar davant d’una crisi epilèptica?
Doncs el més important, i sempre hauria de ser així davant qualsevol accident, és assegurar la zona, és a dir, que la persona implicada no estigui davant d’unes escales on es podria fer mal, al mig d’una carretera on poden passar cotxes… Tot seguit, s’ha de posar l’infant en la posició lateral de seguretat amb la finalitat que la persona pugui respirar i la llengua no li obstrueixi la via aèria. És molt important no posar-hi res a la boca, com sovint es creu, la persona en qüestió es mossegarà la llengua molt freqüentment, però si es posa alguna cosa podria ser encara més perillós.
Davant d’una crisi d’epilèpsia, molts infants portaran medicació, ja que tindran el que s’anomena epilèpsia coneguda. Aleshores, se li ha de donar la medicació que aquell infant necessita de la manera que s’hagi indicat.
I lògicament, trucar a emergències.
Com s’hauria d’actuar davant d’un atac d’ansietat?
Quan a una persona, infant o adult, li dona un atac d’ansietat, el més important és tranquil·litzar. No s’ha de subestimar! De fet, moltes persones que tenen aquest tipus d’atac trucant a urgències perquè tenen la sensació de mort imminent, és una sensació molt desagradable i el primer que hem de fer és entendre-ho i no infravalorar-ho. La manera de tranquil·litzar a la persona és explicant-li que li passa: Dir-li que estigui tranquil, que no s’està morint, que està sofrint un atac d’ansietat i ningú es mor d’això… Un altre dels objectius que hem d’aconseguir és que deixi d’hiperventilar, ja que segur que estarà hiperventilant. Aleshores, el que hem de fer és respirar amb ell, dirli com i quan hem d’agafar aire i deixar-lo anar. Si veiem que això costa li podem donar una bossa perquè vagi respirant dins d’aquesta.
En aquest cas, la nostra feina és la de tranquil·litzar parlant amb la persona de la manera més humana possible. Amb la finalitat de tranquil·litzar a la persona, també hem d’anar a un ambient més relaxat o apartar a la resta d’infants que pugui haver-hi en la zona en cas que no fos possible.
Si això no funciona, alguns psiquiatres recomanen donar gel a la persona, i que el vagi tocant o posant-se’l pel cos, ja que és un estímul fred molt fort i això els pot distreure de la seva ansietat.
En cas que tot això no tingui efecte el que fem és recorre a la medicació, normalment es dona una mica de Diazepam en baixa dosi, però es clar, imagino que a les escoles no es poden donar medicaments. Aleshores, s’hauria de trucar a la família i a emergències.
Alguns testimonis han mencionat que durant les classes d’Educació Física han vist com infants s’han donat un cop al cap, i fins i tot, en algun cas s’han arribat a desmaiar. Com hauria de ser l’actuació en aquest cas?
Com has mencionat, davant un cop al cap, ens podem trobar amb due situacions diferents. La primera és quan la persona no perd el coneixement i la segona quan sí que el perd.
En cas de no perdre el coneixement, el que s’ha de fer, en primer lloc, és tranquil·litzar-se a un mateix, ja que moltes vegades poden ser cops aparatosos, fins i tot haver-hi sang, però sense cap altra conseqüència. I després el que s’hauria de fer és tranquil·litzar a la persona implicada i a la resta. En cas d’haver-hi un tall s’ha de comprimir la ferida i trucar a emergències. Si no hi ha tall asseure a la persona i aplicar gel i anar observant com es troba i sempre avisar a la família quan això passi.
En cas d’una pèrdua del coneixement a causa d’un TCE (Traumatisme Cranioencefàlic) el que s’ha de comprovar és que el pacient respiri, que tingui pols i posició lateral de seguretat. No es pot fer massa gran cosa més a prt de trucar a emergències ràpidament. I sobretot, en cas d’haver-hi ferida manipular el mínim possible el cap del pacient o en cas d’un cop molt fort on hi ha una torsió del coll, no tocar a la persona implicada, ja que podríem causar mals pitjors.
A vegades, les persones ens desmaiem de manera sobtada, sense un motiu aparent. Què és el que hauríem de fer?
Si un alumne té una pèrdua de coneixement sobtada, evidentment pot ser per diverses causes: Un cop de calor, una baixada de tensió, per algun tipus d’aprensió a alguna cosa, o causes més greus com una hipoglicèmia, en cas d’un pacient diabètic… Tot i que en el cas d’un infant diabètic que ho sàpiga, el professorat ja està al corrent dels passos a seguir en aquests casos. Que bàsicament són unes injeccions que s’expliquen com utilitzar en cas de desmai. En cas d’un pacient diabètic, sempre s’hauria de fer ús de la medicació encara que potser no sigui el motiu de la pèrdua sobtada del coneixement. També podria haver-hi causes més greus com un problema cardíac, neurològic, pulmonar, etc.
De totes maneres, el que hauríem de fer, si es pot, és mirar les constants, mirar la tensió i la saturació. Desconec si aquests tipus d’aparells estan presents a les escoles.
I el més important de tot és utilitzar l’esquema que s’utilitza davant d’una parada cardíaca:
Davant d’una pèrdua de coneixement s’ha de seguir l’algoritme de suport vital bàsic. El més important i el primer que s’ha de fer, és el de protegir l’entorn, hem d’actuar en un entorn protegit, no podem atendre a una persona en mig d’una carretera, en unes escales on passa la gent, al costat d’una porta que es pot obrir… No seria la primera vegada que es fa mal la persona que està socorrent. Tot seguit, el que farem serà comprovar si està conscient: El sacsejarem, li donarem copets a la cara, el cridarem fort pel seu nom… Aleshores si està conscient ens obrirà els ulls, ens parlarà o ens farà gestos. En aquest cas, prosseguiríem a posar-lo en la posició lateral de seguretat i mantindrem la calma.
Si el pacient està inconscient i no respon, el que haurem de fer és cridar i demanar ajuda a la gent del nostre voltant, ja que sempre actuarem més ràpidament si ens ajuden, i per fer les maniobres sempre és millor amb dues persones. Un cop hàgem demanat ajuda, hem d’obrir la via aèria, és el més important. Per obrir la via aèria utilitzarem la maniobra de front-mentor: Agafar amb una mà el front i l’altre la mandíbula, sense tapar la via aèria, es fa una hiperextensió del coll i d’aquesta manera potser aconseguim que respiri per ell mateix. A continuació ens hem de mantenir a l’espera uns segons per comprovar si aquesta persona respira o no respira, posant una mà sobre el tòrax per comprovar si puja i baixa a l’hora que posem la nostra orella damunt la boca del pacient per comprovar si ens arriba l’alè o no. Si el pacient respira, posició lateral de seguretat com hem fet anteriorment. Si el pacient no respira, s’ha de trucar al 112 ràpidament. Durant aquesta trucada ens ajudaran, el primer de tot que ens preguntaran és si tenim un DEA a prop, a les escoles hauria d’haver-hi. Si disposem d’aquest DEA les instruccions que apareixen allà són molt senzilles. Mentre una persona està anant a buscar el DEA l’altre ha de començar a fer les maniobres de compressió toràciques: 30 compressions al ritme de la Macarena i dues ventilacions tapant el nas i mantenint la via aèria oberta com s’ha comentat anteriorment i esperar que arribin els serveis d’emergències.
Com s’hauria d’actuar davant d’un tall profund?
El més important és tranquil·litzar i fer compressió, o amb la mateixa mà o amb una samarreta, drap… I trucar a emergències de manera obligatòria. En el cas d’una crisi d’ansietat o d’un desmai potser no seria necessari, però quan hi ha un tall, i més si és profund, s’ha de trucar a emergències immediatament, ja que s’han de valorar les possibles lesions cutànies, musculars, dels nervis, risc d’infecció, etc.