La finalitat d’aquesta entrevista amb el Marc Franco Sola, vicedegà de la FPCEE URL – Blanquerna i especialista en l’àmbit de l’Educació Física, és la de donar respostes, eines i recursos al professorat d’Educació Física, d’Educació Primària, més concretament. Avui tractarem alguns incidents crítics, els quals certs testimonis han presentat dubtes al respecte. Aquests incidents crítics són alguns dels més freqüents que sorgeixen a les sessions d’Educació Física. 

Un d’aquests incidents crítics és el que fa referència a l’organització del temps, espai i recursos. Un exemple d’aquest seria quan un infant no porta el vestuari adequat o els objectes d’higiene que se’ls hi demana per poder fer les classes d’Educació Física.

Davant aquesta situació, moltes escoles/mestres opten per no deixar fer Educació Física als infants quan no porten el vestuari adequat o castigar sense fer les sessions d’Educació Física quan es produeix de manera reiterada el fet que l’alumne no porti els objectes d’higiene.

Com creus que s’hauria d’actuar davant d’aquesta situació? Creus que les decisions comentades són una bona pràctica?

Des del meu punt de vista, crec que tot càstig hauria de ser pedagògic, és a dir, que sigui una oportunitat per donar eines a l’alumne per poder esmenar el que ha anat malament, com oblidar-se la roba o aquesta dispersió que ha fet que l’alumne no compleixi aquests mínims que s’han demanat, en aquest cas, doncs que l’alumne no porti el material adequat per poder fer la classe d’Educació Física. Aleshores, jo crec que la solució passa per aquí. Per tant, la qüestió seria compartir amb l’alumne què és el que hem de fer perquè el pròxim dia aquesta situació no es repeteixi: Recordatori a l’agenda, o buscar-me un company com a suport que em recordi el fet que hem de portar la vestimenta i material adequat, afavorint la socialització… Com a mestres crec que hem de ser creatius i fer partícip tant al mateix alumne com al grup classe. Aquesta pràctica no és exposar-lo davant del grup. De fet, no hi ha més exposició que deixar-lo de banda del grup. Per tant, el que jo faria seria reconvertir la reacció del/a mestre/a, diga-li càstig, a una oportunitat pedagògica. També, jo crec que és una resposta a tenir en compte davant altres incidents crítics com els conductuals o d’altres: Aprofitar l’incident crític per fer una oportunitat d’aprenentatge. Crec que és una major que aplicaria a la majoria de casos, encara que davant d’una situació concreta es podria filar més prim. Fins i tot, també es podria pactar entre tots què passarà si un alumne es deixa el material. Tot i que també podria ser més aviat un tema familiar.

Això últim és el que t’anava a preguntar: Hi ha hagut algun cas d’alumnes que no portaven el vestuari adequat a causa d’una falta de recursos econòmics/socials familiars. En aquest cas quin seria el teu punt de vista per abordar una situació similar?

Aquí jo crec que la meva mirada equival a què no ho pot resoldre el mestre o la mestra d’Educació Física. Si veritablement, aquesta mestra té indicis de què això pot ser degut al que estàvem dient ara, jo crec que aquí han de donar una resposta assistent. És a dir, el mestre ha de parlar amb el tutor, el tutor amb el coordinador, el coordinador amb el cap d’estudis o el pedagògic, i aquí elevar-ho. Fins i tot, doncs una cosa més de claustre, no? Escolta, mira, jo veig una punta a l’iceberg que és que no porta la roba i segurament hi ha una cosa aquí dalt. Si el mestre té aquesta sensació l’ha de compartir i la resposta ha de ser sistèmica, fins i tot portar-ho a assumptes socials si cal, però clar, evidentment llavors no pots estrènyer a dir depèn què, ja que no és actitudinal, ja no és d’hàbit, ja és un tema major que jo crec que cal tractar de diferent manera.

Treballar en xarxa, no? Podriem dir?

Sí, totalment. Sempre va bé treballar en xarxa i fer un ecosistema d’aprenentatge, però en aquest cas més per donar una resposta per un tema que no és pedagògic, que és econòmic i d’estructura familiar.

En relació amb el comú incident crític que els hi passa als mestres en referència a l’organització del temps, podries donar alguna sèrie d’eines o recursos?

Molts mestres afirmen que els hi falta temps per fer les activitats que tenien pensades, crec que és molt important fer autocrítica, revisar com ha anat la sessió, aprendre dels errors. Crec que trobar un moment de pausa, de revisió i valorar el com ha anat la sessió és molt important. En cas contrari, pots estar caient sempre en el mateix error perquè acaba la sessió i m’oblido.

D’acord. Després un altre incident crític, de fet aquest crec que ha sigut un dels més comuns per no dir el més comú de tots, és les normes de conducta. El 76% dels enquestats afirmen haver viscut incidents crítics d’aquest tipus, per exemple quan un infant no fa silenci mentre s’està explicant una activitat. Aquest fet comporta que no s’entengui bé la dinàmica de l’activitat en qüestió, que hi hagi dubtes al respecte i, per tant, que la sessió no surti com estava prevista. M’agradaria sentir la teva opinió sobre quin creus que ha de ser l’ambient que el mestre hauria de crear perquè els infants prestin atenció.

Jo crec que has detectat molt clar que l’ambient és imprescindible per l’aprenentatge. S’ha de crear un ambient, no només sonor, sinó també emocional, ja que el clima és molt important.  En cas contrari, es pot dir de no encetar l’activitat, i no tan sols dir-ho, sinó fer-ho. Si no veig aquest ambient en condicions que és importantíssim no es comença la classe, perquè si no entres amb una dinàmica on la bola de neu es va fent més gran: La gent no t’està escoltant, però tu continues perquè t’has de cenyir al temps i has de fer aquelles activitats i llavors comences a veure que no te’n surts i clar, evidentment perquè falla la major, i és que no hi ha un ambient adequat. Jo soc partidari de primer vetllar molt per aquest ambient, per aquest clima, i després començar les activitats. Si no hi és, no comencem l’activitat. Com el podria treballar? Doncs verbalitzant molt també, i és una cosa que no es fa tan sols dient-ho, sinó fent-ho, creant confiança també. Un mestre es guanya la confiança quan és fidel amb ell mateix, vull dir aquells mestres que són molt exigents amb els seus alumnes, però ho són poc amb ells mateixos, crec que no contribueixen a guanyar un ambient d’aprenentatge, a guanyar un clima de confiança amb els seus alumnes, segons la meva opinió. Això s’ha de fer des de primer fins a sisè, ja que es pots treballar de maneres diferents i evidentment, verbalitzar-ho de manera diferent amb un infant de 6 anys que de 12. Però això és una cosa que es treballa molt poc a poc, i aquesta confiança és bàsica per l’ambient. Ja et dic, la meva experiència s’ha basat en això, en què al final tu has de ser exigent amb ells però també amb tu mateix. I ells al final, això ho acaben valorant, ni en un ni dos ni tres ni quatre dies, però en poc temps acaben veient i empatitzant.

Moltes vegades tot i haver creat l’ambient adequat les ativitats no queden clares, aleshores, com podem fer per assegurar-nos que aquesta activitat ha quedat clara? 

Preguntant i rebent informació, no només verbal, sinó fins i tot gestual o facial. El mestre ha de dir: s’ha entès? M’he explicat bé? Si et diuen verbalment que si, però veus les cares, doncs també t’estan donant una informació molt important que no t’avala per seguir amb més explicació o en començar l’activitat, vull dir, es pot dir: aquestes cares vol dir que no s’ha entès, torno a repetir, va, que potser no m’he explicat bé. I insistir. És importantíssim garantir que s’ha explicat bé. I altres estratègies, consells que a mi m’han anat bé, establir rituals: Sempre les explicacions les faig en el mateix lloc o que quan comencem la classe tothom deixa la bossa al banc del pati i anem a seure al mig del pati fent una rotllana, per exemple. Aquest hàbits a vegades et fan guanyar temps també perquè vas i mentre vas a buscar el material o la carpeta amb la llista veus a tots els infants que van a deixar la bossa. I van corrents a seure a la circumferència i tu ja els veus a tots esperant a que tu arribis i expliquis, o passis llista… A cada escola pots crera un rituals d’aquests, que ells amb el temps vagin aprenent, és una manera que tenim de funcionar.

I en aquest moment que els tens a tots asseguts en el mateix lloc, ets partidari d’explicar tot el que es farà durant la sessió o anar explicant les activitats a mesura que va passant el temps i que es van fent?

No pot explicar-ho tot de primeres, però si fer un petit resum del què es farà durant la sessió o explicar que hi haurà un moment important on… o que hi haurà un moment on canviarem d’espai, per exemple. Jo crec que aquesta pràctica funciona molt bé, tampoc cal ser molt matemàtics, és a dir, no cal seguir una estructura de classe tancada, però sí que és un moment molt rellevant on fer el resum i anticipar el que vindrà a la sessió i el perquè del que farem. És important contextualitzar molt el que vindrà en aquells 45 minuts o mitja hora. I després, evidentment, quan arriba cada moment, cada activitat, explicar-ho amb més detall, amb un exemple…